V domenie daspò de Epifanie

Matieu XIII,24-30: Ur contà un’altre parabule disint: «Il ream dai cîi al è compagn di un om che al semenà semence buine tal so cjamp. Biel che i oms a durmivin, al rivà il so nemì, al semenà framieç dal forment la vrae e si slontanà. Cuant che il forment al deventà grant e al rivà al spi, in chê volte e comparì ancje la vrae. I servidôrs a lerin dal paron e i diserin: Paron, no âstu forsit semenade semence buine intal to cjamp? Cemût mai cumò ind ise vrae? Ur rispuindè: Cheste me à fate il nemì. I servidôrs i disin: Vûstu che o ledin a gjavâle fûr di lidrîs? E lui: No, parcè che al è pericul che, gjavant di lidrîs la vrae, o gjavais di chê strade ancje il forment. Lassait che a cressin ducj i doi fintremai al racuelt; te stagjon dal racuelt ur disarai ai seseladôrs: Ingrumait prime la vrae e peaitle in balçûi par brusâle; po o cjapais sù il forment pal gno cjast».