Domenie di Setuagjesime

Matieu XX,1-16: «Di fat il ream dai cîi al è compagn di un paron di cjase che al saltà fûr propit a buinore par contratâ lavorents pal so vignâl. Lât dacuardi cui lavorents par un denâr in dì, ju mandà tal so vignâl. Saltât fûr viers lis nûf, al cjatà altris di lôr che a stavin in place cence fâ nuie. Ur disè: Lait ancje vualtris tal gno vignâl e us darai la pae juste. E chei a lerin. Al tornà a saltâ fûr viers misdì e lis trê e al fasè compagn. Al saltà fûr ancje viers lis cinc e int cjatà altris che a jerin li; ur disè: Parcè mo staiso chi dut il dì cence fâ un colp di nuie? I rispuinderin: Parcè che nissun no nus à contratâts. Ur dîs: Lait ancje vualtris tal gno vignâl. Sore sere, il paron dal vignâl i dîs al so fatôr: Clame i lavorents e dàur la pae scomençant dai ultins fintremai ai prins. Si presentarin chei des cinc e a cjaparin un denâr parom. Cuant che si presentarin i prins, a crodevin che ur ves dât di plui, ma a cjaparin ancje lôr un denâr parom. Tal cjapâlu, a bruntularin cuintri dal pari di famee disint: Chei ultins chi a àn lavorât dome un’ore e tu ju âs tratâts compagn di nô, che o vin sopuartât il pês e il cjalt de zornade. Lui i rispuindè a un di lôr: Amì, no soi injust cun te: no âstu contratât cun me par un denâr? Cjape ce che al è to e vatint. O vuei dâi a di chest ultin propit come che ti ài dât a ti; parcè no podaressio disponi de mê robe come che o vuei jo? O no isal pluitost il to voli che al devente trist parcè che jo o soi bon? In cheste maniere i ultins a saran prins e i prins a saran ultins».