Epifanie

Matieu II,1-12: Dopo che Jesù al jere nassût a Betlem in Judee, sot dal re Erode, ve che a rivarin a Jerusalem dal Orient magjos e a domandarin: «Dulà isal il re dai Judeus a pene nassût? Parcè che o vin viodude la sô stele in Orient e o sin vignûts par adorâlu». Sintint une tâl, il re Erode al restà scaturît e cun lui dute Jerusalem. Alore al clamà dongje ducj i sorestants dai predis e i scrituriscj dal popul e ur domandà: «Dulà varessial di nassi il Messie?». I rispuinderin: «A Betlem di Judee. Cussì di fat al è stât scrit midiant dal profete: E tu, Betlem, tiere di Jude, no tu sês propit il plui piçul di ducj i paîs di Jude. Di te al saltarà fûr un sorestant che al passarà il gno popul, Israel». Alore Erode al clamà di scuindon i magjos e si informà sul timp precîs che ur jere comparide la stele; po ju mandà a Betlem disint: «Lait, cirît cun precision il frut; a pene che lu cjatais, fasêtmal savê ancje a mi, che o puedi lâ a adorâlu». Lôr, sintudis lis racomandazions dal re, si meterin in viaç. E ve: la stele, che a vevin viodude in Orient, e leve denant di lôr fin che no si fermà sul lûc là che al jere il frut. Viodint la stele, si jemplarin di une gjonde straordenarie. Jentrâts in cjase, a vioderin il frut cun Marie sô mari e si butarin denant di lui adorantlu. Alore a vierzerin lis lôr arcjis e i ufririn in regâl aur, incens e mire. Podopo, visâts in sium di no tornâ a passâ par li di Erode, a tornarin par un’altre strade tal lôr paîs.